L’alfabet català consta de 26 lletres pel cap baix, amb els seus corresponents símbols per les majúscules, i utilitzem a més 10 símbols pels números. A diferència dels humans, els ordinadors treballen i es comuniquen amb només dos símbols: ’1′ i ’0′. Això és el que anomenem senyals digitals. Utilitzant una combinació d’aquests símbols, les màquines digitals poden representar tot allò que hi ha a l’univers.

Arduino representa un ’1′ amb 5 Volts, i un ’0′ amb 0 Volts. Quan dissenyem un programa per Arduino, representem un ’1′ escrivint HIGH i ’0′ escrivint LOW. Quan compiles el codi, el que realment succeeix és que allò que has escrit amb símbols humans es tradueix a uns i zeros, el llenguatge que els ordinadors entenen.

Quan parlem de senyals digitals i Arduino, parlem d’entrades i sortides. Una entrada digital significa que Arduino està rebent dades digitals d’un sensor, per exemple, un botó. Quan està llegint des d’un botó Arduino rebrà o bé 5V, HIGH o bé 0V, LOW, segons si el botó està premut o no ho està. Una sortida digital significa que Arduino està enviant dades digitals a un actuador, com per exemple un LED. Per encendre un LED, Arduino envia 5V, HIGH; i per apagar-lo, envia 0V, LOW.

Lògica binària

Una altra característica comuna a tots els ordinadors és que utilitzen lògica binària. Lògica binària significa que només hi ha dues possibilitats. Com que un ordinador usa només dos símbols, ’0′ i ’1′, diem que ells també fan servir la lògica binària. En aquest cas, ’1′ representa TRUE, mentre que ’0′ representa FALSE. Això és així perquè la lògica binària també pot ser usada per fer preguntes com ara ‘¿Ha arribat a una temperatura de 20 graus?’. La resposta és o bé certa o bé falsa i, per tant, pot ser representada per ’0′ o ’1′.